• SOM ESPECIALISTES EN SUPLEMENTACIÓ
  • 1

Dietètica i suplementació

A ANANDA BIO HEM INTENTAT ESCOLLIR ELS MILLORS PRODUCTES PER A LA SUPLEMENTACIÓ.

Personal tècnic especialitzat en la salut us atendrà al vostre centre de salut Ananda Bio. Aquest personal viu amb intensitat el sector de la medicina natural, aquesta passió serà latent en qualsevol tractament que us oferim.

Com amb tot, hi ha laboratoris que prefereixen les coses ben fetes i, d’altres a on això, potser, no és tant important.

Volem fer-te arribar els productes més efectius, on els seus laboratoris han fet un treball d’investigació i contrast tant elevats que ens asseguren la vostra satisfacció. Tenim contacte directe amb aquests laboratoris i amb el seu personal tècnic, metges, biòlegs, químics, naturòpates... tots al vostre servei per qualsevol dubte que podeu tenir.

No tinguis problema en demanar qualsevol cosa que et preocupi, l’experiència del nostre personal t’ajudarà en tot allò relacionat amb la salut dels teus i teva.

Sistema Immune, el teu organisme pot amb tot?

Ha arribat la tardor. Sembla que sigui un avís per a la transició que porta a l’hivern, al fred, als refredats i constipats, a les grips i a les tremolors. Doncs així és. 

Anem a veure que podem fer per a millorar la nostra salut en aquest temps de fred!

Al llarg de la història l’organisme de l’home i la dona s’ha adaptat a les diferents estacions per les que passen, adquirint una saviesa única en la prevenció de certes dolències, circumstàncies i situacions que es donaran al llarg de l’any.

Ara és moment d’ajudar a l’organisme a adaptar-se al que ha de venir, el fred hivern.

El sistema immune està treballant 24/24, no para. Són moltes coses que ha de fer front i per això tenim una gamma de cèl·lules defensores tant amplia. Des de els fums de la ciutat als metabòlits que allibera l’alimentació que portem, des de els nervis i l’estrès a l’aigua que bevem, des de els mals hàbits a l’esport que fem... Tot provoca i allibera radicals lliures, processos oxidatius, toxines, virus, bactèries, fongs i paràsits... La vida és una lluita per dins i per fora, encara que no ens adonem.

Així com quan tenim molt d’estrès l’intentem gestionar amb quelcom que sapiguem ens va bé, des de fer esport a meditar o fumar-se un porro, cadascú amb lo seu, d’igual manera quan hi ha èpoques molt determinades de l’any on les defenses tendeixen a la baixa hauríem d’ajudar a l’organisme a fer la feina.

La salut passa per fer una bona prevenció, avançar-se als esdeveniments ens fa passar per la vida com a triomfadors, no com a fracassats, en lo que a la salut es refereix. L’art d’entendre i preparar l’organisme i el cos per a les diferents etapes que ha de passar ens fa ser conscients de la nostra pròpia naturalesa i ens ajuda a conèixer millor tot el nostre entorn, començant des de dins.

Per això volem fer-vos arribar un extracte d’allò que és ideal fer per prevenir i tractar moments complexos en l’etapa freda de l’any. La tardor i l’hivern. Treballarem amb l’alimentació, les plantes medicinals i altres suplements que, històricament, s’han fet servir per a tractar dolències i/o prevenir-les.

Alimentació preventiva per a la salut

Sembla clar que depenent de què mengem ens trobem millor o pitjor. Les intoleràncies estan a l’ordre del dia, però no entrarem en aquest apartat. Partirem de la base que l’alimentació que portem la tolerem bé. El que ens resta és entendre les estacions i la relació que tindrà amb el nostre organisme i les barreges que fem i que tindran una incidència concreta al nostre cos.

La natura és sàvia, ens dóna el que necessitem i només ens cal escoltar-la. Sabem que cada planta, cada verdura, cada hortalissa i cada cereal te una època concreta de l’any. Escoltar la natura és escoltar-nos a nosaltres mateixos. Si al febrer no hi ha tomàquets, potser vol dir que no els hem de menjar pas, o que l’organisme no els tolerarà tant bé com al setembre. En tot cas el que sí és segur és que l’organisme tindrà un cost més elevat a l’hora de gestionar aquest tomàquet a l’hivern-primavera que a l’estiu-tardor.[1]

Això és precisament el que volem fer notar als nostres lectors. De totes formes... També deixarem aquest tema. Parlem de menjar natural en el millor dels casos. Així que ens centrarem en no menjar gaire processat. Vull dir que ens ha de preocupar més menjar empaquetat i processat que no pas un tomàquet fora d’època, encara que no sigui del tot natural.

El menjar processat i empaquetat està desnaturalitzat, precuinat, amb processos industrials que li treuen tot lo necessari per a mantenir l’organisme en bon estat de salut. A més dels conservants, antioxidants i d’altres additius químics que porten moltes malalties.[2] Així que el que vull que fem és que ens centrem en intentar no menjar processat. Si més no, el mínim possible.

Sabem que hi ha intoleràncies generalitzades que afectaran directament al nostre sistema immunològic, com és la llet i els làctics en general, degut a la lactosa i el caseïnat en el pitjor dels casos i als greixos saturats, precursor de processos inflamatoris de les prostaglandines tipus 2 en el millor d’aquests; el blat, que ha estat tant traginat que ja no se li pot dir blat, encara que sigui ecològic ha perdut qualsevol referència al blat original i l’organisme no el reconeix com a un aliment natural[3], per això espelta i blat egipci son opcions a tenir en compte, cereals de la família del blat que no han sigut gaire tocats; el blat de moro o la soja, (en el cas de la soja no és tant greu com sembla, però no se n’ha de fer un abús); els fregits i els sucres refinats... Bé, n’hi ha alguns que sense dubte sembla coherent no menjar.

En tot cas, si volem treballar el nostre sistema immune a través de l’alimentació lo més sensat sembla ser no donar-li massa feina. Aliments que reconeixem a simple vista, com arròs, les llegums, la fruita, la verdura, les hortalisses seran els més recomanables. Si a més podem treballar amb les temporades correctes doncs fantàstic sinó, ja haurem fet una GRAN pas endavant i el nostre sistema immunològic ens ho agrairà de bona manera.

Quan tenim una malaltia intentem no sobrecarregar l’organisme amb aliments pesants, més aviat li donem aliments tous com sopes, brous, arròs blanc caldós... No us heu demanat mai perquè fem això? Perquè aquesta alimentació ajuda a la curació?

Ser conscients de l’alimentació suposa un repte, un gran repte, doncs ha de trencar amb els hàbits que portem ben endins però, el qui ho aconsegueix, ha trobat la font de l’eterna joventut a la terra, que no es basa en viure més anys, que potser sí, sinó en viure’ls amb qualitat de vida.[4]

Sembla ser doncs que l’alimentació te un paper fonamental en allò que ens ha de passar al llarg de la nostre vida, en lo que ha salut es refereix. I també sembla ser que l’alimentació determinarà en gran mesura les recidives que tinguem de les nostres pròpies malalties i de les que puguin venir en un futur. Cuidem l’alimentació i cuidarem la salut.

Plantes medicinals

La fitoteràpia ha format part de la història de l’esser humà des de que tenim memòria. Els mètodes d’observació al principi i l’empirisme més tard ha donat a la humanitat un ventall impressionant de possibilitats de curació.

Avui en dia aquest sistema de curació s’ha estès de tal manera que fins hi tot la gent te plantes medicinals plantades al seu balcó o terrassa i les utilitza per a les petites dolències del dia a dia. Refredats, grips, cops i ferides, estat d’ànim i d’altres. Ens centrarem i farem un repàs a les plantes i altres remeis que s’utilitzen per a la prevenció de malalties i per el tractament de les mateixes, sobretot malalties relacionades amb el canvi d’estació que ens ve al damunt!

Farigola: Thymus vulgaris. Anticatarral, microbiòtic, antisèptic, bactericida, expectorant i mucolític entre d’altres propietats important. És una planta autòctona del Mediterrani i de gran utilitat per a tots els que aquí vivim. Hem de pensar que totes aquelles plantes i herbes properes tindran un efecte més adient sobre nosaltres que no pas les d’altres països, tot i que de vegades és necessari treballar amb altres plantes, en la mesura que es pugui, intentarem tractar amb les més propers.

Hauríem de treballar amb ella durant dos o tres mesos i descansar.[5]

Equinàcea: Echinacea purpurea; Echinacea angustifolia. Funció immunostimulant a través de certs principis actius: equinacina, equinacòsits i la inulina . Puja el contingut de glòbuls blancs a sang i la seva activitat, incrementa l’activitat dels anticossos, accelera la migració dels glòbuls blancs cap a la zona d’infecció i inhibeix la hialuronidasa, un tipus d’enzim que fan els patògens més invasius. Funció bactericida a través dels principis equinacòsits i àcid cafèic, inhibeixen bactèries com l’Staphylococcu, el Corynebacterium diphteria i el Proteus vulgaris. Funció antiviral, a través de components que bloquegen els receptors virals situats a la superfície de la cèl·lula. Funció fungicida estimulant l’activitat dels macròfags per destruir fongs com la Candida albicans. Antiinflamatori gràcies als seus polisacàrids, amb una actuació similar a la cortisona, “cortison like”. Cicatritzant de teixit malmès gràcies a la capacitat de regeneració del teixit conjuntiu i la funció antiinflamatòria.

S’ha de vigilar quan es dóna en patologies autoimmunes degut a la funció immunostimulant de la planta que pot portar a agreujar els símptomes de la malaltia. S’ha de prendre en tongades de 2 mesos i descansar. Aleshores es pot canviar per alguna altre planta immunostimulant.

No donar en casos d’embaràs, lactància o patologies hepàtiques.[6]

Pròpolis: Própolis. El pròpolis no és una planta. En realitat és allò que utilitzen les abelles per a taponar el panal per dins perquè no hi entri ni fum ni aigua. Amb això ens podem fer una idea de l’efecte que tindrà sobre el nostre organisme. Protector pulmonar en primera instància. En tot cas científicament s’ha demostrat que te vint virtuts, entre les que destacarem: antibacterià, antimicòtic, antituberculós, antial·lèrgic, analgèsic, antiviral, estimulant del sistema immune i estabilitzador de la temperatura. A nivell pulmonar te un efecte antibiòtic i antigripal, antiinflamatòria i anestèsic.

En realitat te tantes propietats que no te malbaratament, s’ha de tenir cura si es te al·lèrgia a la mel, al pol·len  o al mateix pròpolis.[7]

Els bolets: Els bolets medicinals ja formen part d’una teràpia molt concreta que està tenint molt d’èxit en diverses patologies relacionades amb el sistema immune. Des de patologies autoimmunes a immunodepressions. Aquesta teràpia és diu Micoterapia. I m’agradaria poder escriure un article dedicat a aquest tema. Si voleu saber més d’aquest tema podeu passar per la botiga i en xerrem o en el proper article dedicat a aquest apassionant tema.

En tot cas el que podem anar pensant és que no hi ha contraindicacions i que tenen una funció inmunomoduladora molt important. I immunomoduladors, a la natura, no se’n troben gaires.

És molt important, però, que sapigueu quins bolets medicinals agafeu, cadascun te una funció específica, d’altres més genèrica. És important també saber quina marca d’extracte agafareu, els bolets tenen la capacitat d’absorbir molt els metalls pesants i d’altre toxines i no volem que vagin a parar a l’organisme.

Gingebre: Zingiber officinalis. Te una funció com a tònic digestiu gràcies a que millora la motilitat gàstrica alhora que millora els espasmes sobre la musculatura llisa del tracte digestiu. Antiemètic, redueix les nàusees de l’embaràs, també les del viatger. Tònic vascular ja que millora el flux sanguini perquè puja la temperatura corporal, fent així un efecte termogènic i ajudant a la vasodilatació. Hipolipemiant, redueix els nivells de colesterol en sang, estimulant la secreció de bilis. Analgèsic al inhibir l’alliberació del principal neurotransmissor responsable de transmetre els impulsos des dels nervis perifèrics. Antibiòtic natural, antigament s’utilitzava per a la conservació d’aliments.

Cura durant l’embaràs i si hi ha historial de càlculs biliars.[8]

Pols d’arrel de Lotus: Nelumbo nucífera. El lotus és una planta molt resistent, es sap que les llavors poden haver estat enterrades durant milers d’anys i desprès plantar-les i que brotin de nou. Els beneficis medicinals son molt reconeguts, sobretot a orient, d’on és originaria la planta. Efectes de millora digestives, protecció cardíaca, cicatritzant... Però potser és més coneguda la seva funció mucolítica i suavitzant de la tos. Arrenca suaument les flegmes. És una planta que serveix per a problemes bronquials. Molt efectiva en casos d’asma bronquial, inflamació bronquial o taponament alveolar o bronquial.[9]

Romaní: Rosmarinus officinalis. Detoxificant i protector cel·lular, antioxidant, digestiva, carminativa i antipirètica, però el que ens interessa: Antiviral, alguns estudis científics han demostrat l’activitat del romaní en front alguns virus patògens. Aquesta acció es combina molt bé amb altres activitats protectores d’aquesta planta.

No utilitzar durant l’embaràs o quan hi ha obstrucció de vies urinàries.[10]

Em sembla que en farem prou amb aquestes, però heu de saber que la llista pot ser molt i molt més llarga. Si en voleu saber més, a peu de pàgina, us deixo unes referències de llibres molt interessants, quasi indispensables.[11]

El sistema nerviós

Hi ha moltes coses que poden posar a prova el nostre sistema immunològic però la més important i la que s’imposa amb més força es el nostre propi sistema nerviós. El sistema nerviós defineix en masses aspectes al nostre sistema immune. L’estil de vida, l’estrès, els mals hàbits, la contaminació ambiental, sembla que tots els factors es tornin hostils quan no fem cas del que la natura diu. S’anomena anar contra natura.

Anar contra natura és tot allò que es desenvolupa a les grans ciutats, potser amb menys incidència o evidència a les petites, però també. Un estil de vida destructiu i que decidim portar a terme fins que l’organisme digui prou. El sistema nerviós alterat baixa les defenses del cos en gran mesura, deixant-lo vulnerable a molts agressors exògens i endògens.

Dels exògens ja hem parlat prou com perquè us feu una idea. És tot allò que de fora anirà cap a dins. Alimentació, aire, aigües, hàbits com el tabac o l’alcohol, medicació i fàrmacs, vacunes, en fi, tot allò que entrarà al nostre cos i que el nostre organisme haurà de gestionar.

Dels endògens se’n pot parlar molt i desenvolupar toms sencers sobre teories i realitats. El que sí que ha quedat clar és que la manera en que gestionem l’estrès i les emocions tindrà un efecte directe en nosaltres, en la forma que tenim de veure la vida i, per tant, la forma que tindrà ella de veure’ns a nosaltres.

Si som pessimistes li estem dient a la vida que som pessimistes i la vida serà pessimista amb nosaltres perquè li estem demanant que ho sigui. Estem creant la nostra realitat amb els nostres pensaments. De molts és sabut i temut que capficar-se en quelcom no pot fer més que provocar allò en que estem capficant. Sigui una malaltia o un altre cosa.

El nostre estat mental determina en gran mesura el que ens passa al llarg de la vida, en positiu i en negatiu, tu demanes ella et dóna.

L’estrès és una de les maneres que te l’organisme de posar-se a to quan se li està reclamant més del que tocaria. Bé perquè tinguem una època amb més feina, amb més responsabilitats, o bé perquè no tenim o no sabem com gestionar tot plegat. En tot cas, el motiu només importa per quan s’ha de buscar una solució. Jo parlo de no haver d’arribar a buscar una solució per a aquest problema. Tots tenim un pic d’estrès tots els matins que ens ajuda a aixecar-nos del llit. Traduït a l’organisme es tracta d’una alliberació de la hormona anomenada cortisol, s’allibera des de les glàndules suprarenals, situades just damunt dels ronyons. Aquesta hormona ens salva la vida, ja no quan ens aixequem al matí, sinó quan realment la vida està en joc. El cos comença a segregar aquesta hormona, el cor batega més ràpid, les arteries, que son elàstiques, s’obren per deixar passar tot aquest cabdal de sang que bombeja el cor, el cervell comença a consumir sucre en busca de solucions, tot l’organisme es prepara per a la supervivència. Bé, un cop passa el perill tot torna a lloc i aquí no ha passat res. Res?

Avui en dia hi ha poques situacions en el món desenvolupat que posin a prova la nostra supervivència, però aquests pics de cortisol hi son. Hi son i mantenen els nivells elevats en sang durant el llarg del dia, quelcom que el nostre organisme no està preparat per assolir. Quan aquesta situació s’allarga en el temps desenvolupem allò que anomenem estrès crònic. L’estrès crònic ens porta a un abatiment continu, un estat de cansanci perpetu mentre va fent mal poc a poc al sistema nerviós i ens fas més vulnerables a... Totes les patologies? És llavors quan no ens ha de semblar estrany que ens posem malalts, encara que no haguem fumat mai, encara que haguem cuidat l’alimentació, encara que visquem al bosc. Sí senyores i senyors, el nostre sistema nerviós ens manté actius, però a canvi d’un preu que, si la gent sàpigues quin és, no se si estarien disposats a pagar...

En tot cas la fitoteràpia torna al nostre rescat en moments així. Quan sabem que l’organisme ha de patir algun canvi, més feina, canvi d’estació, canvi d’hàbits, separacions, malalties, etc... El podem ajudar amb algunes plantes que la Natura ha posat a la terra perquè ens ajudin. Les súper-plantes.

Les súper plantes ajuden a que l’organisme sigui més resistent a factors estressants físics, psíquics i espirituals, tant exògens com endògens i d’elles us en vull parlar una mica.

Les plantes adaptògenes

Ginseng Blanc Coreà: Panax Ginseng C.A.Meyer. Adaptogènica, millora la tolerància en front diversos agents estressors, mentals, físics, ambientals... Aquesta herba ajuda a normalitzar la manera que te l’organisme de respondre a desencadenants de l’estrès i actua regulant la fabricació i secreció d’hormones adrenals. Tònic del sistema nerviós central, restaura la funció neurològica desprès d’un llarg període d’estrès. Immunostimulant de les cèl·lules blanques a sang i estimulant central degut al tipus de principi actiu que conté, els ginsenòsidsRg1, que són hipertensors i estimulants. No així el ginseng americà, els ginsenòsids del qual son del tipus Rb1 i son hipotensors i calmants.

Es dona per estrès, fatiga, sistema immune deprimit, resistència física durant l’exercici i per a la falta d’atenció.

Contraindicat durant la hipertensió arterial i en historials de pits fibroquístics o càncer estrogen-dependent. No s’hauria de combinar amb estimulants com el cafè o les coles. No utilitzar en diabètics. Evitar prescriure en persones amb patologies coronaries o cardiovasculars. No combinar amb anticoagulants. No barrejar amb fàrmacs tipus IMAO’s. Pot incrementar els efectes causats per estrògens i corticoides. Donar màxim durant 3 mesos i descansar o si apareixen efectes com l’insomni, diarrees, nerviosisme, sagnat menstrual post menopàusic o en hipertonia general.[12]

Rhodiola: Rhodiola rosea. Funció adaptogènica augmentant la tolerància a diversos agents estressants per modificació a la resposta a l’estrès. Actua al hipotàlam en comptes de a les glàndules suprarenals, normalitzant des del principi la forma que te l’organisme a preparar la resposta a l’estrès. Antidepressiu al ajuda al transport dels precursors de la serotonina com el 5-HTP cap el cervell. Millora la quantitat de serotonina al cervell en un 30% degut als seus efectes adaptogènics, ja que l’estrès augmenta la destrucció de neuroconnectors.  Neuroprotector, tònic sexual masculí, immunostimulant, antioxidant i protector cardiovascular.

Es dona en ocasions que hi hagi estrès, fatiga, depressió, ansietat, impotència, com a potenciador mental general, en trombosis cerebrals, arteriosclerosis, ictus, angina de pit, falta de memòria, estats convalescents i com a protector contra radicals lliures.[13]

Ashwagwanda: Withania somnífera. Acció antiinflamatòria, adaptogènica, antiestrès i antifatiga, reguladora del sistema immune, antimicrobià i protector cardiovascular. Augmenta la tolerància davant de agents estressors. Alguns estudis diuen que és inclòs millor que el Panax Ginseng com a adaptogènica contra l’estrès. En patologies com la fatiga crònica milloren els símptomes en un 45%. No actua com a sedant, aporta l’energia necessària per a descansar i dormir bé. Funció antiinflamatòria tant potent com els corticoides en estats aguts i la meitat de potents en estats crònics, similar a l’àcid acetilsalicílic.

Es dóna en processos artrítics, antiestrès, malalties autoimmunes, infeccions víriques, microbianes i micosi, trastorns cardiovasculars, síndrome de fatiga crònica, augment de la lívid i millora de la funció sexual, trastorns dermatològics, protector cel·lular i hepàtic.

No donar durant l’embaràs ni en combinació amb barbitúrics.[14]

Esquisandra: Schisandra chinesis. Planta adaptògena, tònica del sistema nerviós central i protectora del fetge. Millora la tolerància en front diversos estats estressors per una modificació positiva enfront l’estrès. Millora la claritat mental i la velocitat de reflexes. Les esquisandrines, principis actius de la planta preveuen el mal al fetge, protegint que hi hagi alteracions dràstiques.

Es dóna per a l’estrès, com a potenciador mental, per falta de memòria, salut general del fetge, toxicitat hepàtica, icterícia, hepatitis, cirrosis, fatiga ocular, potencia l’agudesa visual, millora els reflexes, la depressió i la irritabilitat.[15]

No donar durant l’embaràs.

Ginseng Americà: Panax quinquefolium. Una altra planta que ens ajudarà en processos adaptogènics, com a tònica del sistema nerviós central, com a immunostimulant i sedant. Normalitza la forma que te l’organisme de respondre als agents estressors i actua regulant la fabricació i secreció d’hormones adrenals. Gràcies a aquesta activitat regenera el sistema nerviós central desprès d’una època allargada d’estrès. Com ja hem dit abans, el tipus de principi actiu d’aquesta planta, els ginsenòsids Rb1, es calmant i sedant.

Es dóna en casos d’estrès, irritabilitat, fatiga, sistema immune deprimit i per a la resistència física durant l’exercici.[16]

Per acabar m’agradaria que tinguéssiu en compte el vostre cos i el vostre organisme, que cuidéssiu l’esperit i l’anima i que sigueu feliços. No hi ha res que pugui alterar la vostra felicitat si vosaltres mateixos no ho deixeu entrar. Voleu deixar entrar al patiment? Ho dubto. Feu, però feu el que feu, que sigui en pro de la felicitat, la resta bé rodat.

Com sovint diu el Sergi: Salut, Pau i Amor.

 

 

 

Pau Elias

Naturòpata i Nutricionista

Col·legiat Nº 3248 ONC Fenaco



[1]“El huerto urbano. Manual de cultivo ecológico en balcones y terrazas” Josep Mª Vallès Edicions del Serbal – Sisena reimpressió Juny 2011

[2]“Peligro, los aditivos aliemtarios” Corinne Gouget Ed. Obelisco – 1ª Edición Octubre 2008

[3]“Dime qué comer si soy celíaco” Kimberly A. Tessmer Ed. Obelisco – 1ª Edició Novembre 2013.

[4]Podeu llegir l’article “Antienvelliment, les teories actuals” publicat en aquesta mateixa pàgina WEB.

[5]http://www.espiritugaia.com/Tomillo.htm

[6]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[7]http://www.natursan.net/propolis-o-propoleo-el-remedio-de-las-abejas-beneficios-y-propiedades/

[8]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[9]http://www.mimasa.net/lotus-p27.html

[10]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[11]“Diccionario de Plantas Medicinales” Dr. Berdonces

“El Discórides renovado” Pio Font Quer

[12]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[13]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[14]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[15]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000

[16]Manual de hierbas, 2ª edición revisada y ampliada. Solgar. Mikel García Iturrioz. Marzo 2000