La fatiga adrenal i l'estrès són malalties que estan a l'ordre del dia en una societat que ens roba tot el temps que tenim. El cansament, la manca d'hores de son, l'alimentació accelerada i precuinada… massa factors juguen contra nosaltres i afavoreixen l'aparició d'aquestes malalties. Veurem com s'arregla. Acompanya'm.
El primer que ens hauria d'ocupar en aquest nou article és saber què són i quina funció tenen les glàndules suprarenals. Per això us hem preparat una lleugera explicació que ens ajudarà a tenir una petita idea del tema que avui ens porta de tornada.
Les glàndules suprarenals s'anomenen així perquè estan situades damunt dels ronyons, en els humans. La de la dreta amb forma piramidal i la de l'esquerra amb forma semilunar o de fava . En realitat, en alguns animals estan situades a altres llocs, per això també les trobareu pel nom de glàndules adrenals.
Tenenfuncions metabòliques, en la fabricació de certes hormones que ens ajuden a la gestió i regulació de resposta a l'estrès. L'escorça de les suprarenals també fabrica certes hormones sexuals, per als dos sexes.
En tot cas, el que ens atén i el que més ens importa és la fabricació de corticosteroides, com el cortisol, i de catecolamines, com l'adrenalina.
Ho explicarem una mica. Es tracta d'una hormona que es produeix a les glàndules adrenals, com ja havíem dit. S'allibera en resposta a l'estrès. Això vol dir que quan ens enfrontem a un nivell d'estrès qualsevol, sigui endogen o exogen, el nostre organisme reaccionarà ajudant-nos alliberant cortisol. D'aquesta maneraintenta ajudar-nos a gestionar aquest estrès i la resposta del nostre organisme davant seu.
Estrès exogen: Es tracta de l'estrès provocat per un agent exogen, de fora del nostre organisme. Per exemple, una mudança, una separació, la mort dun familiar, un cap una mica dur, problemes en les relacions, etc…
Estrès endogen: Es tracta de l'estrès provocat per un agent intern. Per exemple, si ens poli mediquem estem sotmetent el nostre organisme a un estrès extra per haver de gestionar l'excés d'agents químics que entren al nostre organisme.
Continuem. Diu que també s'allibera en casos en què hi hagi un nivell baix de glucocorticoides a la sang. Això no ens afecta de moment. Les seves funcions principals són incrementar el nivell de sucre en sang. Això sí que és important.
Incrementar el nivell de sucre a la sang per poder donar resposta a l'energia extra necessària per gestionar l'agent estressor. Sigui quina sigui, necessitarem més energia per poder fer front a aquella situació que reclama més de nosaltres. Com ho fa el nostre organisme? Allibera més sucre, el sucre es transforma en glucogen i ja tenim més energia. Cal anar amb compte amb això, perquè l'alliberament de sucre es dóna en sang, de manera que això comporta, una resposta immediata del nostre organisme per part del pàncrees i l'alliberament d'una altra hormona, l'insulina, per intentar gestionar aquest nou excés de sucre a la sang.
Suprimir el sistema immunològic… No us sona que després d'èpoques d'estrès elevat hi ha una caiguda del sistema immunitari? És a dir, Què us poseu malalts?Per poder gestionar tota l'energia que necessita el nostre organisme per fer front als agents estressors,el cortisol redueix el sistema immunològic al mínim per aprofitar al màxim l'energia en la gestió de l'estrès. Això és especialment important ia tenir en compte. Quantes persones, després que el seu marit o la seva dona tinguessin una greu malaltia, han caigut darrere? La malaltia duna parella és una font destrès molt elevat. L'organisme reacciona alliberant cortisol. El cortisol ajuda a gestionar l'estrès provocat per la situació exògena (malaltia d'un ésser estimat), però d'altra banda redueix el sistema immunològic. Els patògens i les malalties aprofiten l'ocasió per declarar-se a l'organisme de la persona estressada, amb el sistema immunitari per terra. Molt de compte, si us plau. Quan localitzem una època d'estrès, o quan sapiguem que estem estressats, treballarem el sistema immunitari.
Ajuda en el metabolisme dels greixos, proteïnes i carbohidrats. Bé, la gent estressada, si us fixeu, sol estar molt prima. Això és perquè els nivells elevats de cortisol ajuden a la gestió dels macronutrients i la seva absorció i metabolització sol ser més efectiva.
Això és el que trobem a l'explicació/definició de Wikipedia sobre el cortisol. Però cal saber, a més, que el cortisol destrueix certs neurotransmissors quan està elevat en sang. Neurotransmissors com la serotonina, la “hormona del benestar”. La serotonina és important perquè quan està elevada estem contents, alegres, positius… Però quan està a nivells baixos solem patir ansietat, angoixa i/o depressió.
És comú patir una temporada d'estrès i quan aquesta acaba patint ansietat. Això passa perquè la temporada d'estrès on el cortisol ha estat molt elevat, ha anat destruint la serotonina. Mentre els nivells de cortisol són elevats al nostre organisme no notem l'ansietat, perquè estem “on-fire”, però quan ja no hi ha estrès i els nivells de cortisol tornen al seu lloc, se'ns apareix la realitat: los nivells de serotonina estan per terra. Som, doncs, incapaços de ser positius, d'estar alegres, etc.
Però això no s'acaba aquí: la serotonina és una hormona precursora de la melatonina, l'hormona del son. La melatonina és una hormona que ens ajuda a regular els cicles de son i vigília, el cicle circadià del son. Passa que quan baixa la serotonina acaba baixant la melatonina i el nostre somni s'altera. Com? Ens despertem durant la nit, cap a les tres o les quatre del matí. Així tenim un quadre que tela marinera: hem estat estressats per algun motiu, ara tenim ansietat, angoixa i/o depressió ia sobre no podem dormir. Ai! Estimat Cortisol!
No us preocupeu, tot té solució. De moment continuarem amb l'explicació de les suprarenals.
Recordeu que part de la funció de les glàndules suprarenals és la de la síntesi de les catecolamines: adrenalina, noradrenalina i dopamina. Aquestes tres hormones, considerades neurotransmissors i de les quals és precursora l'tirosina, un aminoàcid, estan molt lligades a la resposta de l'estrès i de l'obesitat. Això és perquè són hormones que regulen la resposta a la recompensa que té el nostre organisme. Estan lligades a l'estrès perquè si no seríem incapaços de sostenir situacions estressants durant un temps prolongat, ja que no hi hauria resposta “recompensa” a través de la dopamina i no hi hauria capacitat de reacció sense l'adrenalina. A l'obesitat perquè quan es presenta el quadre d'ansietat es tendeix a cobrir o substituir amb la ingesta de sucre, ja que ens provoca pics glucèmics que ens mantenen mig contents mentre estan a la part més alta, però disminueixen ràpidament. De seguida tornem a necessitar un bec glucèmic i així contínuament. El pàncrees s'esgota d'alliberar insulina, el sucre es transforma en greix, la resistència a la insulina hepàtica apareix i es planteja una prediabetis. El greix es comença a acumular a l'organisme, guanyem pes, les artèries es taponen, el colesterol puja a nivells perillosos, cada cop ens costa més moure'ns per fer esport… la síndrome metabòlica està servit.
Res de tot això ha de passar. Es pot regular, gestionar, arreglar, prevenir i treballar, així que hi anem.
Més: << Servei de consulta personalitzada >>
Hi ha plantes que ajuden a tenir una millor gestió de l'estrès, regulant el cortisol que es necessita en sang. Aquestes plantes s'anomenen “adaptògenes”. Aquestes meravelloses plantes ens ajuden a adaptar-nos a les circumstàncies. Sembla que cada continent té la seva pròpia planta adaptògena: a Europa l'Eleuterococ, a Àsia l'Ashwagandha o la Rhodiola, a la Xina el Ginseng, a Amèrica del Nord el Ginseng americà, a Amèrica del Sud la Maca… En fi, algunes amb propietats amb tendència a la tonificació, altres amb tendència a la relaxació, però en tot cas totes amb una funció reguladora de l'excés de cortisol a la sang. Aprofundirem més en aquestes plantes en un altre vídeo.
Després hi ha precursors de la serotonina. Recordeu que la serotonina és destruïda per l'excés de cortisol en sang, portant ansietat, angoixa i depressió. A més, fa baixar els nivells de melatonina i passem a tenir problemes de son. Els precursors de la serotonina fan que fabriquem més quantitat de serotonina, reposant els nivells reduïts pel cortisol. També hi ha inhibidors de la recaptació de la serotonina, que faran que tinguem més serotonina biodisponible per tractar l'estat d'ànim i que desaparegui l'ansietat i l'angoixa. També hi ha la melatonina exògena, per poder fer front a la manca de son provocada per l'estrès.
Relacionat: << Oferta a Melatonina per dormir millor >>
Vinga, hi ha moltes coses que podem fer de manera natural per tractar aquestes disfuncions. Però recordeu que per molt natural que sigui el tractament, existeixen interaccions i contraindicacionsen certes persones, patologies o si es combinen amb altres fàrmacs, així que, abans de prendre res, parleu i consulteu el vostre metge o terapeuta de confiança.
En tot cas, quan tenim nivells d'estrès elevats i el nostre organisme ha d'alliberar cortisol durant massa temps, li passarà el mateix que al pàncrees quan ha d'estar alliberant insulina durant massa temps: que s'esgotarà. Començarà a ser incapaç dalliberar cortisol, els nivells de serotonina seran tan baixos que ja serà difícil recuperar. Les glàndules que fabricaven melatonina s'han atrofiat ràpidament i són incapaços de produir més melatonina, no descansem. La fatiga adrenal comporta allò que coneixem com a fatiga crònica. Estem molt cansats i som incapaços de descansar correctament.
El quadre és horrible però es pot tractar. Fes-li una ullada al vídeo i t'explicaré com podem arreglar-ho…
Pau Elias Mondelo
Naturòpata i Coach en Nutrició Ortomolecular
Col·legiat Nº 3248 ONC Fenaco
[1] https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Cortisol
Fonts:
Rep les nostres novetats