Doncs sí que amiga meva, l'ansietat no mola res. En aquest article et parlaré a tu, que pateixes d'atacs d'ansietat; a tu, que saps què significa; a tu, que convius amb allò desagradable. Amb això vull dir que aquest article no està dirigit als qui no han tingut ansietat per dos motius essencials:
El primer: si no has patit mai d'ansietat no et preocupen les possibles aplicacions per a la curació. No tenim una cultura de prevenció, així que fins que no vegis les orelles al llop no llegiràs aquest article.
El segon: Només si has tingut un atac d'ansietat saps què és. Els metges ho descriuen com la sensació més desagradable que hi ha (quan ha evolucionat a atac de pànic). Així que aquest article està escrit per algú que ha patit ansietat, angoixa, atacs de pànic i de TOC i que sap què és. Aquest article és escrit des de l'empatia, des de la comprensió.
Una vegada aclarit això, si us plau, segueix-me en aquest petit viatge cap a la solució d'una cosa tan desagradable com és l'ansietat. Què et sembla si comencem per definir el concepte?
Ansietat: L'ansietat (del llatí anxietes, 'angoixa, aflicció') és un mecanisme de defensa natural de l'organisme davant d'estímuls externs o interns que són percebuts per l'individu com a amenaçadors o perillosos, i s'acompanya de un sentiment desagradable o de símptomes somàtics de tensió. Es tracta d'un senyal d'alerta que adverteix sobre un perill imminent i permet a la persona que adopti les mesures necessàries per fer front a una amenaça.
(Wikipèdia)
La descripció que fa wikipedia d'aquesta patologia em sembla fenomenal, des del punt de vista tècnic i de la salut però, per a tu, què és l'ansietat? Com la definim perquè tu diguis: “sí, és això”?
Mira tot els nostres consells de salut en vídeo< /p>
T'ho dic jo, que l'he patida: l'ansietat és una put... merda. L'ansietat és un estat mental on entres i que et descompon mentalment i físicament. Pèrdua de control d'un mateix i de les teves emocions, nerviosíssim, manca d'aire, sudoració, taquicàrdia, descomposició i mogolló més de símptomes que, com sempre, us llistaré. Però Wikipedia té raó: no és més que un mecanisme de defensa. Un mecanisme de defensa per defensar-se de quelcom que no existeix. Així que no té cap sentit.
Això està molt bé saber-ho i, vols saber per què? Perquè així entenem que el nostre organisme el que vol és salvar-nos i això és preciós, un pensament gens menyspreable quan tenim ansietat. Un dels pensaments que més em va ajudar a superar-la i que he vist que ajuda molta gent és:
“L'ansietat és mental. En realitat no et passa res. No et moriràs ni et donarà cap atac de res. Està només a la ment i tal com ve, se'n va.”
Però és només un pensament, on és la chicha? Com llets em trec l'ansietat? Tranquil·la, hi arribarem, perquè el camí és relativament llarg i, abans de res, necessites conèixer molt bé el que et passa per poder combatre'l i, en aquest article, t'ho desglossaré tot fins al punt que seràs una experta en problemes d'ansietat.
L'ansietat en realitat és sana. És necessària. Ens posa sobre avís i regula la protecció de l'organisme davant d'un munt d'agents interns i externs. Això en circumstàncies normals. És a dir, en una persona sana amb una ansietat no patològica. Aquests són tots aquells que mai no han patit un atac d'ansietat i el que han passat ha estat sa i efectiu. És aquest tipus d'ansietat que és bona per a la salut i necessària. És la que té la majoria de persones. Nivells d'alerta dins del normal que tenen com a objectiu posar en sobreavís la persona perquè sobrevisqui. Si és que el cos humà és increïble.
L'ansietat patològica és un tipus d'ansietat que pateix la gent on s'exageren els símptomes d'alerta i que apareix sense cap motiu aparent. És una exacerbació de l'ansietat normal que posa en alerta la persona de manera exagerada. Efectivament, els símptomes relacionats amb això també són exagerats, de manera que es transforma en una cosa desagradable. Això es potencia encara més perquè l'ansietat patològica apareix sense cap motiu.
L'ansietat apareix quan l'organisme necessita defensar-se d'alguna cosa, d'algun agent intern o extern que amenaci la seva integritat. El cervell allibera senyals a tot el sistema nerviós per engegar la maquinària de la supervivència. Aquests senyals estan relacionats amb l'activitat, és a dir, amb el que el cos necessita per fugir, per posar-se fora de perill.
Això és:
– El cor batega amb més força, a fer d'enviar més sang a les cames per poder fugir.
– La freqüència cardiorespiratòria s'accelera, per poder portar més oxigen a aquests músculs.
– Els porus de la pell s'obren per permetre la sudoració. D'aquí la transpiració.
– Aquesta pujada de la pressió arterial i d'oxigenació pot provocar mal de cap i marejos.
I el pitjor de tot:
– Lasensació de perill imminent. Que cal fugir.
És la pitjor de totes perquè en realitat no hi ha motiu de fugida, no hi ha cap amenaça. Però el teu cervell no ho percep així i aquest xoc entre els dos conceptes, allò que tu saps i allò que et diu el cervell, provoca l'atac. Si a sobre afegeixes una simptomatologia gens relacionada amb el que estaves fent en aquell moment, el tema s'agreuja.
Perquè l'ansietat apareix en els moments més tranquils: menjant, sortint amb amics, trobant-te gent, veient la tele al sofà... Com que aquests actes no haurien de comportar perill algun, el xoc s'intensifica. I és pitjor quan és de nit. Aquesta ansietat s'anomena Morfeica. És més desagradable perquè s'uneixen circumstàncies relacionades amb pors preternaturals, com la por a la foscor o el silenci.
El problema de no arreglar l'ansietat és que a poc a poc va agafant terreny i cada cop més coses “normals” ens provoquen l'estat d'expectació.
La sensació que tens quan vindrà un atac d'ansietat. Aquest estat en què preveus que vindrà ansietat. És l'estat previ a l'atac d'ansietat i l'atac de pànic. No sempre apareixen després, però a la sensació que et passarà, s'anomena estat d'expectació.
Com et deia, si no es tracta l'ansietat cada cop hi haurà més i més coses que te les provoqui. Cada cop estaràs més immobilitzat, ja que cada cop més, hi haurà més coses que ens provoquin ansietat. Cada cop afegiràs més detonants a la teva motxilla de coses que et donen ansietat. I, traient això que ja és horrible, estaràs de camí a patir d'atacs de pànic.
Els atacs de pànic es diferencien dels atacs d'ansietat en què els d'ansietat et posen en alerta i et comminen a fugirmentre que els de pànic fan que sentis una desesperació i mort imminent. Més horrible encara.
A què et sona tot això? Ja imagino. Com et dic, jo ho vaig patir durant cinc anys de la meva vida i van ser horribles. Els vaig patir fins que vaig trobar la solució amb un tractament de naturopatia ortomolecular basat en les evidències més recents sobre l'ansietat i els trastorns semblants.
Així que sí, estic en posició d'oferir-te una solució duradora si segueixes els consells que tinc per donar-te. Recorda, com sempre dic, que cada cas és un món i que cada persona requereix una personalització del seu tractament. És per això que no acostumo a posar protocols ni als vídeos ni a les entrades de post.
Els símptomes llistats vénen a ser aquests:
I com sempre, un munt més que pots estar patint i que no he inclòs en aquesta llista perquè cada cas és un món i pots estar patint un símptoma que ningú més no pugui estar patint. T'invito que ho deixis als comentaris a les nostres xarxes per ajudar-nos a enriquir aquesta llista per a tot aquell que se senti identificat, tant amb el teu símptoma com amb els llistats aquí.
Les crisis d'ansietat són moments en què la simptomatologia associada, de la qual hem parlat més amunt, s'engega i comences a sentir-la. Tens una crisi d'ansietat. Recorda que sempre ve precedida per l'Estat d'expectació, del qual t'he parlat també més amunt.
Quan apareix l'estat d'expectació estem a les portes de patir una crisi d'ansietat, en què els símptomes relacionats comencen a manifestar-se. Un o més d'un apareixen per indicar al teu organisme que es prepari per a la fugida. Què has de fer en aquell moment? Anem allà-
Com sempre, la nostra missió és oferir-te alternatives naturals per cuidar la teva salut sense l'agressivitat dels fàrmacs al·lopàtics. I com sempre, no et recomanarem un protocol perquè creiem fermament que cada cas és un món i que t'hauries de deixar guiar per un terapeuta professional per al teu cas en particular. Però anem al moll de la qüestió.
L'ansietat es produeix quan la serotonina, hormona del benestar, es veu compromesa. El que és idoni és precisament restablir els nivells adequats de serotonina amb precursors d'aquesta o amb inhibidors de la recaptació. Aquests són 5-HTP i Herba de Sant Joan, també coneguda com a hipèric. El 5-HTP és un precursor directe de la serotonina, així que gràcies a ell podrem restablir els nivells perquè desapareguin els símptomes. L'herba de Sant Joan és una planta que inhibeix la recaptació per part de les neurones de la serotonina, deixant-la biodisponible perquè la puguem fer servir als estats d'ànim.
En tot cas, això no treballa l'arrel del problema. La pregunta aquí seria què és el que fa que baixi la serotonina. La resposta sol estar lligada amb l'estrès. Però per això tenim els nostres vídeos de YouTube on m'enrotllo com una persiana explicant-t'ho. Mira-t'ho perquè eliminaràs l'origen del problema.
Et deixaré una llista d'aquells elements que sabem són útils, com sempre. Recorda que molts són per a símptomes específics, altres són per a tractaments i la resta per a altres coses. Així que, si us plau, no t'automediquis. La medicina natural també és química natural i té efectes sobre l'organisme.
¡ATENCIÓ!!!! No es poden barrejar fàrmacs per al sistema nerviós (benzodiazepines, barbitúrics, ansiolítics, relaxants musculars, promotors del son, inhibidors de l'IMAO, etc... amb molts dels suplements aquí descrits. Si us plau, consulta amb el teu professional de la salut abans de prendre res.
Una abraçada i ens veiem al nostre canal!
Pau Elias Mondelo
Naturòpata i Coach en Nutrició Ortomolecular
Col·legiat Nº 3248 ONC Fenaco
Rep les nostres novetats