Llibre Salut de la Botica del Senyor Maria Treben de plantes medicinals

Maria Treben ha passat a la història com una de les pioneres més importants de la medicina natural. Molts l'honren com una santa, però era una dona que va dedicar tota la vida a les herbes medicinals. Volia compartir la seva experiència amb tantes persones com fos possible.

Durant tots aquests anys la seva fama i la popularitat de les seves obres mai no han disminuït. A causa de l'augment de la posada en pràctica de la medicina alternativa, els seus llibres encara estan d'actualitat. , la seva força curativa i l'aplicabilitat en forma de te, tintura, farinetes, bany o suc fresc.

Pròleg

Malgrat els molts atacs rebuts des dels més diversos llocs contra la meva persona i els meus consells al fullet »Salut de la Botica del Senyor«, la gran quantitat de cartes entusiàstiques que m'han enviat sans i malalts, metges i versats en medicina, del país i de l'estranger, em han induït a seguir posant a l'abast de tots els meus coneixements i experiències més recents sobre les plantes medicinals en una nova edició millorada i ampliada del fullet esmentat.

En una època, en què gran part de la humanitat es va apartant considerablement d'una manera de vida natural i va deixant per una concepció falsa de la vida camí obert a malalties amenaçadores, ens hauríem d'acordar de les herbes medicinals que Nostre Senyor per la seva bondat ens està regalant des de temps remots. El Pare Kneipp diu en els seus escrits que »per a cada malaltia ha crescut una herbeta.«

Sent així, cadascú pot afavorir la seva salut recol·lectant en el moment oportú plantes i herbes de la «farmàcia de Déu, bevent diàriament o durant un període determinat infusions o utilitzant els extractes per a friccions i compreses, cataplasmes de vapor o banys d'herbes. Un cop s'hagi decidit a utilitzar les herbes medicinals hauria de començar amb les herbes purificants de la sang, com All d'ós, Ortiga, Verònica, Dent de lleó i Llantén. Aquests tractaments no poden perjudicar mai si se segueixen exactament les meves indicacions. Si no aporten l'alleujament esperat, pot ser perquè hi hagi zones geopàtiques a l'entorn del malalt (habitatge, lloc de treball). En aquest cas caldria consultar amb un saurí (cercador de fonts) perquè localitzés llocs lliures de radiacions.

En casos seriosos de malestar, febre o altres símptomes de malaltia manifestos, és imprescindible consultar a temps el metge perquè diagnostiqui. Igualment cal deixar controlar per un metge a consciència el procés de desenvolupament i de curació d'una malaltia greu.

El fet que la medicina oficial vagi prestant cada vegada més atenció a la medicina natural s'ha demostrat clarament a el 25 Congrés Internacional de Postgraduats de la Deutsche BundesÁrztekammer i Osterreichische Árztekammer (Col·legis mèdics alemany i austríac) que va tenir lloc a Badgastein (Salzburg) i en què van participar 1500 metges.

El Prof. Dr Carl Alken (Universitat de Saarland, R.F.A.) justifica aquest increment de, atenció cap a les virtuts curatives de la natura amb les paraules següents:

«Després de la segona guerra mundial, els metges es van trobar pràcticament incapacitats per combatre per exemple la tuberculosi o la paràlisi renal. Després va venir el gran canvi amb la introducció dels antibiòtics. Els resultats són evidents, avui ja hem de lluitar contra les conseqüències negatives de l'administració excessiva dels mateixos i contra la mala utilització d'aquesta benedicció. A això cal afegir l'allau imparable actual de malalties per fongs (micosi), que es deuen a trastorns de l'equilibri biològic, a l'excés de medicaments oa altres influències del medi ambient.»

Des de fa anys vaig freqüentant sessions i congressos, els resultats dels quals també es publiquen als diaris. Molts metges conscients de la seva responsabilitat prevenen el perill de l'abús de medicaments. Sobretot no deixen d'advertir com de perillosos poden ser els analgèsics. Gran quantitat de gent els pren sense cap control mèdic, cosa que de vegades causa lesions gravíssimes dels òrgans. Per exemple, els medicaments per baixar la tensió arterial, presos durant un cert temps, afavoreixen en les dones la formació de càncer de mama, fet que han demostrat els resultats de tres grups d'investigadors experimentant independentment a Boston, Bristol i Hèlsinki. El meu propòsit és posar a l'abast de la mà dels malalts el coneixement de les propietats curatives d'una sèrie de plantes importants ia més parlar-vos de les experiències dels darrers dos anys i mig, és a dir des de la publicació del fullet »Salut de la botica del Senyor«.

Per a l'ésser humà és molt edificant trobar una sortida a la seva desesperació i patiment valent-se del seu propi esforç i la seva pròpia voluntat, gràcies a l'ajuda meravellosa de les nostres herbes medicinals. El malalt que s'entesti a reconquerir la seva salut assumint ell mateix aquesta responsabilitat, ha elevat de manera la seva dignitat humana, que es troba en el camí que el pot treure d'aquell atzucac quina és la seva malaltia.

Sempre em pregunten d'on trec els meus coneixements sobre les plantes medicinals, però no puc donar una resposta precisa. Quan era nena solia passar les vacances de col·legi a casa de la família d'un guarda forestal. Allí vaig aprendre precoçment a conèixer ia apreciar la naturalesa en conjunt. De nena ja sabia distingir les plantes i coneixia els seus noms; no obstant això ignorava la seva importància com a plantes curatives. La meva mare, entusiasta dels mètodes naturals de Kneipp, procurava criar-nos d'una manera natural, sense influències químiques.

Sent joveneta vaig tenir dues experiències que van ser molt decisives per a la meva vida. Una vídua d'uns 40 anys, mare de tres fills, estava malalta de leucèmia i després d'una estada a l'hospital la van enviar a casa com a incurable. Els metges li van pronosticar només tres dies de vida. La seva germana, preocupada pels nens, va anar amb l'orina de la malalta a consultar una herbolària que vivia a prop de Karlsbad. La dona va dir espantada: »Tan tard ve amb aquesta aigua de mort!» No obstant, les herbes que li va donar ajudar la malalta. Segons un nou reconeixement a l'hospital 10 dies després, la leucèmia havia desaparegut del tot.

Un cas semblant es va donar al mateix temps amb una dona de 38 anys, mare de quatre fills. Aquí també es tractava de leucèmia i segons els metges no hi havia esperança. La dona va demanar igualment consells a una herbolària, la qual li va donar unes herbes. Es preparava cada dia diversos gerros de tisana. Cada cop que passava per on estaven es bevia un bon glop i pensava: »Si bé no m'ajuden, no em faran cap mal.« El resultat del nou reconeixement després de deu dies: Totalment lliure de la leucèmia.

< p>Aquests exemples demostren com n'és d'important beure distribuït durant el dia grans quantitats de tisana quan es tracta de malalties que semblen ser incurables. Arran d'aquests fets em vaig convèncer que les herbes podien aportar ajuda fins i tot en casos de malalties malignes.

El dia de la Candelera del 1961 va morir la meva bona mare. Aleshores vaig rebre l'empenta per dedicar-me a la ciència de les plantes medicinals. Anava fent noves experiències i mica en mica em vaig familiaritzar del tot amb les herbes de la farmàcia del Senyor. Era com si em conduís una força sobrenatural, com si la mare de Déu, empara dels malalts, m'ensenyés el camí segur. Per la confiança que el tinc, sempre m'ha ajudat molt personalment, en casos de dubte, l'oració davant d'una imatge de la Mare de Déu que tinc a casa.

Així que no només vull cridar l'atenció sobre les plantes medicinals, sinó també sobre l'omnipotència del Creador, a les mans del qual hi ha la nostra vida, que El guia. A Ell busquem ajuda i consol en els casos de greus malalties i recollim piadosament les herbes de La seva farmàcia. Finalment voldria subratllar que he intentat tan bé com sigui possible incorporar en aquesta edició refosa totes les meves experiències, per oferir-les a la humanitat per tal que en tinguin profit. Igualment vull afegir a aquesta edició una petició: No em truquin per telèfon ni em manin cartes! Com que no sóc curandera, tampoc no passo consultes. L'índex de matèries ben detallat us indicarà la manera exacta per aplicar les herbes adequades. També voldria cridar l'atenció sobre el fullet Maria Treben's Heilerfolge (Els èxits curatius de Maria Treben; cartes i informes sobre èxits curatius) que ha publicat la mateixa editorial.

I una altra cosa més: Jo no faig enviaments ni recullo encàrrecs d'herbes.

Grieskirchen, el maig 1980

MARIA TREBEN

< /p>

p>