Dietes i Control de Pes: El que no mola sentir

No es tracta només de l'augment de pes, que vol dir “teixit adipós” o el que és el mateix “greix en excés”, és que si es pateix de greix en excés vol dir que hi ha greix visceral. El greix visceral és un greix que recobreix els òrgans, sotmetent-los a pressió, oxidació i cadenes de radicals lliures que fan malbé els teixits d'aquest òrgan.

El control de pes no només està bé, està genial. Quan decideixes prendre part pel que fa al teu físic, estàs fent un pas endavant en la teva salut. És igual el que vulguis aconseguir, pujar, baixar o mantenir-te. D'altra banda, la majoria de persones busquen baixar de pes, així que centrarem aquest article en aquesta part i farem algun comentari per als altres dos.

Perdre pes pressuposa que has guanyat pes, sinó no ho voldries baixar. Però què has fet per guanyar aquest pes? T'havies parat a pensar-hi? Ho dic perquè és tan o més important ser conscient de l'origen del problema que no pas buscar una solució. I, saps per què? Perquè altrament, si aconsegueixes baixar de pes, sense ser conscient que va provocar el problema, tornaràs a pujar de pes. Et sona això del jo-jo? Bé, aquesta és la idea.

Aquests són altres continguts de salut que tenen solució

Vivim en una societat que com a herència dels seus avis ia través dels seus pares, han rebut l'input que podem passar gana. Això és perquè potser els nostres avis, durant la guerra, van passar gana. Així que van fer el que és impossible perquè els seus fills no passin per aquesta penúria. I ells, límit de macos, ens ho han transmès a nosaltres. Però, saps una cosa? Estem sobrealimentats.

Estem sobrealimentats. Que no és el mateix que ben nodrits. Veieu la importància d'aquest concepte? És imperatiu que ho entenguis. Mengem molt i estem mal nodrits. Què està passant aquí? La quantitat de menjar que ingerim és exagerada i ens trobem amb la població més grossa de la història de la terra. I si ser gras@ fos tot, doncs val. Allà cadascú amb la seva. Però ser gros o tenir excés de greix compromet la teva salut. I si vius només, sense família i sense ningú, doncs bé, allà tu amb el teu mecanisme. Però quan hi ha gent al teu voltant, quan tens família, parella o allò que sigui, ells també pateixen per la teva irresponsabilitat amb la dieta. Perquè no t'enganyis, dieta és tot, ho facis bé o malament.

La dieta és incorrecta en la majoria dels casos. No tenim una educació nutricional i ens quedem amb dogmes i frases que no sabem ni què volen dir. Vols alguna joia?

• No sóc vegetarià perquè necessito proteïna.
• Com a carn perquè tinc anèmia.
• Les dietes vegetarianes tenen manca de B12.
• Ja prenc Omega 3 perquè menjo peix.
• Com que estic a dieta puc menjar totes les barretes proteiques que vulgui.

I xorrades múltiples semblants. La veritat és que amb la nutrició passa el mateix que amb gairebé cada tema: Tots tenim una opinió sobre això. A mi em van ensenyar que si no sabia alguna cosa millor tenir la boca tancada. Bé. No et donaré una classe de nutrició ni un article que pretengui substituir el que la nutrició amaga. Però sí que intentaré que entenguis que hi ha professionals que s'hi dediquen, com a qualsevol altre ofici.

El més important si decideixes anar a un nutricionista oa un dietista és que entenguis que pagaràs pels seus coneixements, no per aprimar-se. Aprimar-se i perdre pes és una cosa que has de fer tu, amb els consells que et doni el nutricionista. Prenent-te els suplements que t'ha recomanat. Fent lactivitat física adequada. Però estàs molt equivocat si creus que entres a la consulta d'un nutricionista i sortiràs prim. Entres amb els mateixos quilos amb què sortiràs, però amb una mica més de coneixements pràctics que et poden servir per canviar la dinàmica de la teva dieta.

Perdre pes és difícil perquè has de començar per canviar certs hàbits, certs costums i, el que és més difícil, t'has de treure certes addiccions. Sinó, ja pots abandonar abans de començar, perquè no ho aconseguiràs. Aquesta és la part de què ningú et parla. És la part desagradable. Ets un ionqui del sucre, dels carbohidrats i, moltes vegades, de certs opiacis continguts al gluten. Són aquestes coses les que t'hauràs de treure, però no t'equivoquis, el teu cervell t'ho posarà difícil.

Així que així estem. Volem aprimar-se, volem perdre pes, però es passa molt malament. Sí, això és. Has donat al clau. Per això et dic: si estàs disposat a canviar la teva vida, si estàs disposat a vèncer els teus mals hàbits i passar pel mico de deixar de menjar sucre, si estàs disposat a patir malestar, malestar de fer treballar el teu cor, a la teva musculatura atrofiada, disposat a utilitzar part del teu temps a la cuina ia la compra, llavors i només llavors, pot ser que aprimis. Si no, t'aconsello que ni t'ho plantegis, perquè la batalla l'hauràs perdut abans de començar.

Segueix-me que t'ho explico, això sí, no serà un passeig agradable de costa avall per un bonic prat ple de flors, serà un put viatge a l'infern del malestar . Serà patiment i sacrifici fins que aconsegueixis els resultats que desitges. I ets capaç, creu-me.

Per perdre pes hem de tenir en compte algunes coses molt de sentit comú:

1. Si menges més del que cremes puges de pes.
2. Si menges menys del que cremes baixes de pes.
3. Els carbohidrats són els responsables de la pujada de pes, no el greix.
4. Si no fas esport no cremes els excessos.
5. Si no beus prou aigua no aconseguiràs eliminar correctament.
6. Si no evacues diàriament acumules toxines que et produeixen fatiga.
7. Si no li dediques un temps adequat a la teva dieta, ningú ho farà per tu.

I podria continuar fins al fi dels temps:

• La CocaLoca és dolenta per a la salut.
• El sucre és addictiu i engreixa.
• Tot té sucre.
• Fer esport no mola.

El camí fàcil el veus cada dia al teu voltant. Potser tu mateix d'aquelles persones que no volen donar més de si. Que es conformen amb allò que tenen. Aleshores tu ets d'aquelles persones que no aconseguiran aprimar-se ni de broma. Per què et sacrifiques tant a la feina o en qualsevol altra cosa i no dónes importància al que estàs ficant al teu cos?

Et diré perquè. Tenim cinc sentits i aquests cinc sentits són els que ens mantenen lligats a la realitat que vivim. La nutrició avui dia es basa en el paladar. M'agrada o no m'agrada. Així de simple ho fem. Patètic. Sembla que visquem a l'època de Cromanyó. Si m'agrada m'ho menjo i si no m'agrada doncs ni ho toco. Així que les indústries agroalimentàries ho tenen molt clar. Ho poses molt fàcil. Només cal afegir sucre per un tub a tot i ja. Com que el sucre et provocarà un bec glucèmic, que et farà sentir eufòric i el teu cervell ho rebrà així, tingues trobaràs ràpidament sent un ionqui del sucre. Si amig@. Això és el que hi ha. Una droga encoberta.

• Pa de qualsevol tipus
• Farines de qualsevol tipus
• Pastisseria de qualsevol tipus
• Bolleria de qualsevol tipus
• Pizzas
• Sucre en si
• Qualsevol cosa edulcorada (sucs, galetes, begudes, salses, i la de Sant Quintí)
• Cereals de qualsevol tipus, especialment refinats
• Amb cereals no em refereixo als d'esmorzar (crispis i porqueries d'aquestes, també civada i el que sigui, que també), em refereixo als cereals de cuinar: arròs, blat, ordi, sègol i els altres
• Almívars

Buah, és que no acabaria perquè literalment TOT porta sucre perquè les Indústries Agroalimentàries ho saben i volen vendre-t'ho. Saps de qui són molt col·legues les Indústries Agroalimentàries? Sí, de les indústries farmacèutiques. La porqueria d'alimentació avui dia porta la malaltia. De debò, fins i tot els gossos agafen càncer… des de quan?

Prefabricats, desnaturalitzats, ingredients sintètics, nutrients sintètics, precuinats, amb sucres afegits, amb edulcorants sintètics, amb additius químics, amb farines simples i d'alt índex glucèmic, transgènics, ultraprocessats, amb antibiòtics, amb hormones, amb tot… Perquè quedi clar, ens venen merda i hem de pagar per ella. Amb aquest tipus d'alimentació i cap tipus d'educació sobre això, com no emmalaltirem? Com pretenem anar bé al bany? Com esperem que el nostre organisme respongui?

L'exemple que et posava del gos és perquè mai no van tenir càncer els gossos. És a partir del tipus d'alimentació que els donem malalts. Amb pinsos sintètics, fets de totes les sobres que els humans no consumim. Desnaturalitzats. Això no és menjar ni res. I el mateix ens podem aplicar a nosaltres.

En realitat és poca la gent que consumeix ecològic i orgànic. I per a tots aquells que diuen que en realitat res no és ecològic del tot, us dono la raó. Les aigües subterrànies i l'aire no podem controlar-lo i estan carregats de porqueria i tòxics. Però si és que a més els afegim sulfats, fosfats, herbicides, pesticides, els modifiquem genèticament… Digues-me tu, qui té més números de caure malalt?

Com el control de pes requereix una conscienciació i una responsabilitat envers un mateix, l'alimentació també ho requereix. Tu decideixes quina prioritat dónes al que menges: alta, mitjana o baixa.

Alta:Compres aliments ecològics, frescos, de temporada i de quilòmetre 0. A més et suplementes. Neteges el teu organisme.

Mitja:No et suplementes. Compres al mercat aliments frescos. La resta és de supermercat convencional. Pren fàrmacs.

Baixa:Menges i beus porqueria. Autèntiques escombraries que omplen les pitjors prestatgeries del supermercat. Evidentment no et suplementes. Quan tens alguna malaltia fas el que et diu el metge sense dir ni piu, prenent fàrmacs.

Quina prioritat li dónes tu?

Bé, doncs els problemes de salut que puguis tenir solen estar en comparació amb aquesta prioritat. Per descomptat trobem gent que ens diu que menja superbé, que dóna una prioritat alta o altíssima a la seva alimentació i nutrició i que tenen malalties que no es correspondrien amb això. Hem de saber que les malalties no apareixen un dia per l'altre. Es van covant al llarg del temps. I és prou possible que aquesta malaltia ja estigués de camí quan es va prendre consciència de la nutrició.

En fi, hi ha respostes per a tot, sigui des d'un punt de vista o d'un altre. I jo no et diré res sobre el control de pes. Et dic el que no fa sentir.

Una abraçada i ens veiem al nostre canal!

Pau Elias Mondelo

Naturòpata i Coach en Nutrició Ortomolecular

Col·legiat Nº 3248 ONC Fenaco